L'analitzador automàtic de proteïnes específiques s'utilitza principalment per detectar les proteïnes en espera de la CRP hipersensible de sang sencera, la procalcitonina (PCT), la cistatina C (Cys-C) i el dímer D, entre els quals la detecció de proteïnes plasmàtiques té una importància clínica molt important. En el diagnòstic d'algunes malalties cròniques, la detecció de proteïnes plasmàtiques encara és l'índex diagnòstic més precoç, com la malaltia renal crònica, la diabetis, les malalties reumàtiques, etc.
En els primers dies de l'analitzador automàtic de proteïnes específiques, els mètodes de detecció tradicionals inclouen qualitatius i semi-quantitatius. Entre ells, el mètode d'aglutinació de làtex és qualitatiu. Hi ha moltes possibilitats de falsos positius, i molts hospitals l'han eliminat. Alguns hospitals utilitzen instruments bioquímics per mesurar indicadors de proteïnes, però a causa de la restricció de la seva metodologia, els instruments bioquímics només poden detectar proteïnes amb gran pes molecular, com la immunoglobulina i l'albúmina. El que hem de conèixer clínicament és el contingut de proteïnes el pes molecular de la qual és exacte a ng/ml o pg/ml. L'instrument de proteïna específica professional adopta turbidimetria de dispersió immune.